La nostre botiga romandrà inaccessible fins que recuperem la normalitat a l’stock.
Preguem disculpeu les molèsties.
L’equip Totem.
La nostre botiga romandrà inaccessible fins que recuperem la normalitat a l’stock.
Preguem disculpeu les molèsties.
L’equip Totem.
Aquests son els nous preus per 2013, (ja són efectius a la nostre web):
Aquest any el nostre objectiu es el de fer més accessibles els nostres productes a una major part de la comunitat escaladora i volem comptar amb la col•laboració de les botigues. Els Totem i Basic estaran més a prop de tots i totes però una mica més cars.
A Totem estem augmentant la producció i aprenent a ser més eficients. Això era essencial perquè els poguéssiu trobar on esteu acostumats a comprar el vostre material favorit.
Aprofitem la oportunitat per agrair-vos a tots i totes els que ens heu ajudat en aquest dur inici, (escalem molt menys del que ens agradaria). Avui dia els nostres productes comencen a gaudir d’una reputació per les seves prestacions i qualitat. Esperem continuar millorant en aquest camí.
A disfrutar escalant!!
L’equip Totem.
Clickando sobre la imagen podrás encontrar el análisis a los Totem Cams realizado por Andy Kirkpatrick (UK). Estamos siempre encantados de escuchas vuestras opiniones y percepciones!!
Un excelente video de la escalada de la vía tradicional “Poseidón” (7a) de Maurizio Oviglia en Capo Pecora (Cerdeña).
POSEIDON from Maurizio Oviglia on Vimeo.
Recentement, Manu Cordova ja ens avançava en el seu blog la notícia de l’obertura d’una nova via en la Torre de Marboré (Gavarnie) que aquest estiu havia portat a terme amb Ekaitz Maiz. El mateix Ekaitz ens ha fet arribar el croquis definitiu d’aquesta nova joia de l’escalada pirinenca, oberta en el dia amb un estil impecable i sense utilitzar corda auxiliar. Una activitat només a l’abast dels més compromesos que ens ha deixat una preciosa línia per a tots aquells i aquelles que es vulguin afrontar a aquesta mole rocosa d’una pedra excel·lent. La via està dedicada a Pau Escalé de 300 metres de recorregfut i 7a de grau màxim. HIPERAMORT!!! Enhorabona als protagonistes. Zorionak!!
Martin Elias (membre de l’Equipo Totem) ens envia el següent text sobre l’intent de repetició de la via ”Retentum” oberta recentment al Circ de Troumouse on se’ns avisa del tipus de gent que ronda pelPirineu fent malifetes!! Seguir les seves passses exigirà fer front a les nostres pors i contradiccions amb totes les nostres forces…
Esta vía me recuerda al bar que está debajo de casa de mi hermano, en el pleno centro de Logroño, una pequeña tasca, un tanto amarillenta, y con personajes de lo más curioso, así es esta vía; igual que los emparedados de detrás del sucio mostrador, que debido a nuestra percepción de lo bueno y lo malo no nos atrevemos a pedir uno, pero cuando ves a tu companero de barra, ese tipo enorme con cresta que saborea uno de ellos y que su cara tiene un gesto placentero, esto te anima a comerte uno de esos suculentos aperitivos; efectivamente, así es esta vía, asi es Retentum. Algo más que un aperitivo.

Retentun es la última vîa abierta en el Circo de Troumouse, obra de la cordada Catalana más imparable del momento, y digo esto porque actualmente circulan con un vehîculo que dudo mucho que haya pasado la inspección técnica, y de los cuales prefiero no dar nombres en caso de que alguno de ellos esté en busca y captura.
El circo de Troumuse se está convirtiendo en el centro neurálgico de las vías más indeseables del Pirineo, entre ellas cabe destacar la terrorífica Substance Ordinarie d’une fin de Siecle, o la completamente desastrosa obra de Despiau al Pic Heid, en la que se recomienda llevar un espitador en caso de que se haya desmoronado un cacho de montaña, entre toda esta basura nuestros amigos encontraron un lógico y divertido itinerario en el Mont Arrouy a la derecha del diedro Despiau, una serie de placas grises de difîcil protección.
Efectivamente son tipos profesionales, habían conseguido no pagar en ninguno de los parkings que el ayuntamiento de este pueblo-decorado impone durante los meses estivales, contentos vienen a Pau y nos relatan todos los pasajes clave, juntos escalamos por la zona y hacemos las visitas obligadas en la cuidad gala.
Para que empeceis a encuadrar a estos tipos, cuando entraron en casa lo primero que hicieron fue rebuscar en la biblioteca, y al cabo de unos minutos ya tenían cada uno su obra elegida, pero el libro que más les gustó fue sin duda; Arte, Poesía y Anarquismo, de Herbert Read, un escritor inglés del periodo de entreguerras, hacía ya tiempo que habíamos abandonado las estúpidas conversaciones de escalada, ahora los temás se vuelven interesantes: política, amor y gastronomía, Así pasaron las horas y las carcajadas eran tan sonoras que el llongueras del vecino aturdido por tanta diversión nos llamó la atención con la estúpida escusa del ruido del gallinero (tenemos tres gallinas en el jardín), yo creo que en realidad le molestaba tanta jovialidad en el vecindario.

Nuestros amigos se han marchado, volvieron al pais de los peajes y nosotros nos quedamos con la responsabilidad de repetir su vía.
En Pau, los escaladores son bastantes y muy buenos, pero idiotas somos sólo un pequeño grupo. El miedo ya no está de moda, esto hace que el encontrar compañeros de escalada sea cada vez más difîcil. Finalmente un granjero y un aspirante a guía serían los compañeros ideales, Vencent y Florent, tipos duros y amantes de las vías bizarras.
De la vía qué deciros: una obra maestra en su estilo, no es un recorrido que busque la estética a primera vista, busca la aventura, igual que sus aperturistas, busca la lucha con uno mismo, es el reflejo de sus vivencias y de la cantidad de libros que han leido.
Cuando repetimos la vía no pudimos terminar la escalada debido a una mala caida en el octavo largo que nos hizo abandonar y volver a encontrarnos con nosotros mismos como cada vez que una montaña te pone en tu sitio. Sin duda es una escalada compleja y comprometida, que como decia Vencent, esta vía le hubiera gustado a Bunny.

L’estiu sempre ha estat un període important en la curta història de Totem MT. Vam començar a comercialitzar els Totem Cam a l’agost del 2010 i en juliol del 2011 els Basic Cams. Doncs, continuant amb l’objectiu de dissenyar i fabricar material d’escalada grans prestacions, aquest juliol Totem Cam desitja compartir amb total la comunitat escaladora les passes que esta duent a terme per millorar l’oferta en els aparells d’autoprotecció: Basic Cam 0.55 (mida blava amb les molles internes a les lleves) i el Removable Bolt Ø10mm.
Aquesta dos productes encara estan en fase de provatures i serà necessària una evolució major. D’altra banda estem convençuts que els usuaris del material d’autoprotecció per l’escalada posseeixen un coneixement molt valuós. I seria molt beneficiós per la comunitat escaladora compartir-ho. Nosaltres afegim un granet de sorra per poder compartir idees i valoracions amb tos i totes aquells que desitgin fer-ho. Animeu-vos!!!!
Des de que començàrem amb el disseny dels Basic Cams el nostre objectiu ha estat completar el joc fins a la mida negra. Però, com tots sabeu, només fabriquem fins a la mida verda. Per què? Doncs perquè a les talles més petites no hi ha espai per la gtradicional molla en espiral intern. La sol·lució més sencilla seria utilitzar l’encara més tradicional molla de torsió entre les lleves. A conseqüència el cap hauria de ser més ample, inevitablement. Per una mida més petita una cap més ample!!! No és la solució ideal. Per aquest motiu comencem a treballar per modificar el disseny de la molla en espiral…Vegem els avanços.
Aconseguim dissenyar una molla mixta de torsió-espiral que ocupa l’espai de dues voltes de molla de torsió i dues voltes d’espiral.
Teòricament estava tot fet… però generalment la realitat és més complicada que la teoria. El disseny és difícil de produir amb el respectiu control dimensional. Per aquest motiu vam haver d’introduir alguns canvis per fer-lo més fàcil de fabricar. El resultat d’aquest primer avançament: tot i que la molla funciona i encaixa dins de les lleves, na ho passat les provatures de fatiga. Ara estem intentant aconseguir un segon apropament basat en la mateixa idea.
Després de rebre diverses demandes per part d’alguns escaladors hem volgut donar una oportunitat a aquest producte. La primera preocupació era que aquest producte no és nou: l’empresa Climb Tech ja ofereix al seu catàleg aquests aparells en les mides 1/2″ endavant i està patentat als EE.UU. Vam contactar amb ells per pregunta-los si pensaven fabricar-lo en 10 mm i comercialitzar-lo a Europa. Tot i que no va quedar clara la seva intenció tots dos fabricants vam concloure que no hi havia obstacles per a produir-los i comercialitzar-los fora dels EE.UU. Així doncs…vam començar a treballar en ells.
Els primers prototips s’estan testant (i pel que sabem alguns ja estan força trinxats). Pensem que aquest producte serà ben acollit però, alhora, pot generar alguna que altra controvèrsia. Aquí exposem el nostre punt de vista:
-El Removable bolt és un aparell molt útil per equipar vies d’escalada esportiva en murs desplomats, per mantindre’ns el més aprop possible de la paret realitzant només un forat de trepant. D’aquesta manera s’evita usar ancoratges que més tard han de ser eliminats o reemplaçats.
-Los Removable Bolts obren tot un vano de possibilitats en obertures de vies en plaques difícil i terreny no protegible amb material d’autoprotecció carregant amb menys pes. Probablement, la necessitat d’utilitzar el Removable Bolt en repeticions de vies ja obertes no és la millor opció. Però sabem que els escaladors més forts porten el trepent a sobre (sense la necessitat d’utilitzar la corda auxiliar) i en aquestes ocasions els Removable Bolts possibiliten deixar el martell a la reunió. El segon de cordada podrà introduir els parabolts de forma més segura i còmoda.
Aquests dos productes estaran disponibles una vegada tinguin els nostres requisits de qualitat i aconseguexin el cetificat CE. Ens veiem a les parets!!
Com ja vam deixar constància al següent post: http://www.totemcams.com/blog/archives/1529 no estem d’acord amb l’anàlisi realitzat per Outdoor Gear Lab sobre els Totem Cams (http://www.outdoorgearlab.com/Camming-Device-Reviews/Totem-Cam). S’acaba de publicar el video-anàlisi del mateix organisme que recull apreciaions i valoracions molt semblants a l’anàlisi anterior. Valoreu-ho vosaltres mateixos. En tot cas, nosaltres estarem encantats d’escoltar les vostres opinions i valoracions!!!.
El cap de setmana del 15 al 17 de juny es va celebrar L”Hermida Vertical 2012 i representants de Totem MT vam assistir. Dins del programa d’activitats hi ha concurs de curts, masterclass d’autoprotecció a càrrec de David Palmada “Pelut”, projeccions del propi Pelut i Adolfo Madinabeitia, Slackline i Highline, torbada d’escalada, classes d’iniciació, sortides a al montanya, carn a la brasa, etc.
A més amés de poder mostrar a tots els escaladors els nostres productes vam poder escalar un xic i vam compartir bons moments amb els nostres amics i col·laboradors : Manu Cordova, David Palmada “Pelut”, Adolfo Madinabeitia i Ekaitz Maiz, cen un lloc tan privilegiat com és el Desfiladero de Hermida.
Esperem de bon grat que hi hagi futures edicions i que continuï la bona organització i la diversitat d’activitats destinada a tots els públics. Per molts anys per l’organització i fins l’any que bé!! Més informació a:
http://www.facebook.com/hermidavertical#!/hermidavertical
http://blogs.barrabes.com/post.asp?idPost=5613
Totem MT recently started collaborating with Jeff Mercier, one of the most active climbers in the Alps that has been carrying impressive ascents in different climbing disciplines and enjoying the life surrounded by big mountains. From Totem MT we are really grateful to Jeff for his desire to join the Totem Team. We asked Jeff if he could send us his climbing CV in order to write this introductory post. We loved the writing he sent us, so we are going to reproduce it without changes. Thanks Jeff for all!!
I´m 41 years old and happy father of 3 boys: Titouan 9, Pablo, 6 and Gabin, 3.
I live in Chamonix where I work as mountain rescuer for the PGHM, I’m Alpine Guide too. I have chosen to work for the PGHM because it is one of the only jobs where you just help people without asking questions, and you don’t need need money from them. The Alpinist calls you, you go, you rescue them and you go back with them to the valley, and all of this is free. It’s not like in Switzerland, and sometimes in Italy, where people have to pay a lot for the rescue.
For 10 years now, I have practiced dry tooling which is the most pumping activity I know, sometimes you can spend 1 hour on a 30 meters route. I have climbed a lot of very hard short pitches up to grade M14+/15, 3 years ago. “Bichette” was the first in the world, close to Grenoble at l’Usine. I did a lot of extrem route all over the world like “Jedi mind trick”, M14 in Colorado”, “The Game” M13 in Canada, “No limit” M13 in Switzerland, “Game Over” 12+ in Austria, “DTS Spirit” 12 in the UK…
Underlying it all, my objective is to climb the hardest routes of the Alps. The first stage took place in La Gabarou/Silvy. We achieved the first on-site ascent. After it, I have done the first free ascent of the “Couloir Nord Direct” des Drus. Last automn, we climbed “No Siesta”, the famous mixed route in the North face of Les Grandes Jorasses. I’m really keen on that kind of climb and hope i will climb a lot of others.
I’m so keen that I have discover The perfect place for training. It’s really close from the Les Grands Montets, 10 minutes skiing and after that a solid day of climb. No bolt, no belay, 4 pitons in 4 routes… 2 racks of cam required !
When the snow leaves, Chamonix become the best place for crack climbing, each 2 meters you find a new one. Come on and play !
For 20 years I have lived in mountain areas and I’m fond of every activity you can do there. I started with rock climbing but now I practise different disciplines like aid climbing and ice climbing. I love Chamonix but I love to go climbing everywhere in the world. My best memories are in Nepal for the nights we spent on a rock face with 2 other friends with a view of Everest. Then there was Canada with its incredible ice falls and also the atmosphere in hockey matches! Yosemite for the long trip (sometimes too long!) in rock ocean. Scotland for the colour of the landscape and face of the long hairs cows!!
My dream is very simple: climbing the longest and best that I can and hoping that my wife will always be patient. But before all this, I must teach to my children how to become men and this is my “over all” challenge.